Entrevista Joan Martínez

  1. Com era l’educació quan éreu petits? Anàveu a l’escola?

Sí que anàvem a escola. Fins als 10 anys (1975), vaig rebre tota l’educació en castellà i molt orientada als interessos del Règim… recordo una etapa en que abans d’entrar a escola ens feien formar a patí i alçaven la bandera d’España amb l’àguila.

2. Amb quants anys anàveu a treballar? De què vau treballar?

A partir dels 15 fèiem alguna feina a l’estiu per alguna torneria, als 16 a l’estiu de cambrer… per pagar-me el carnet i la moto. En acabar batxillerat (BUP i COU), per poder anar a la universitat, repartint llibres de la Caixa de Catalunya per les cases, de venedor de cotxes   – al concessionari i també per les cases-, en una auto-escola, de cambrer… i més endavant ja una feina més estable en el sector informàtic: de comercial, de programador, cap de projectes, consultor TIC… 

3. Quines mudes de roba tenieu? Anàveu a comprar roba sovint?

De petit molta roba la feia la meva mare, però també ens compràvem la que ens feia falta. Compràvem força menys roba que ara. 

4. Sortíeu de festa habitualment? A quins llocs anaveu quan sortia-ho de festa?

Fins als 16 anys solíem anar al cine i a partir dels 16 algun dia a la discoteca – a la Coope de Torelló i al Xauxa de Manlleu -, era habitual anar-hi els diumenges a la tarda. A partir dels 18 al a la Danatela de Torelló, Roc34 de Vic, al Karibú de Balenyà, a Comic´s de Centelles, al FoxTrot de Seva … n’hi havia moltes. 

5. Com eren els electrodomèstics? Quants en teníeu?

La cuina i el forn anàven amb bombones de gas butà, no hi havia vitroceràmica ni microones ni gas canalitzat. Teníem de tot: nevera, minipimer, molinet de cafè, picadora, liquadora, torradora… Els electrodomèstics duraven molt més, normalment tota la vida.

6. Teníeu mòbil o videoconsoles? Quines joguines teníeu?

No existien els mòbils i les videoconsoles. Però teníem molta imaginació, i ens fabricàvem arcs amb un cordill i una fusta, o jocs amb quatre pedres i un tros de guix… corríem per tot arreu  fins que es feia fosc. Ens reparàvem bicicletes velles i les aprofitàvem. També teníem jocs de taula com els escacs, el parxís i el Monopoli.

7. Quin mitjà de transport utilitzaveu per anar d’un lloc a l’altre? Teníeu cotxe (o algun altre transport) propi?

De petits el tren, llavors moto o cotxe

8. Tenieu habitació propia o compartida?

De petits compartida, amb la gibrelleta a sota el llit. A partir dels 14 pròpia.

9. Com era la cuina de casa vostra? Tenieu vitroceràmica?

La cuina era de gas butà, no existia res més a banda de la cuina “econòmica” de llenya. Menjàvem molt bé perquè teníem horts i un galliner amb conills i gallines.

10. Teníeu televisó? Es veia en color o en blanc i negre? Quants canals teníeu?

Teníem televisor en blanc i negre amb 2 canals, la primera i la UHF. A partir dels 80 el vam tenir en color.

11. Escoltaveu la ràdio? Sinó per on escoltaveu la música?

Escoltàvem molt la ràdio i cintes de casset, on gravàvem la música directament de la ràdio vigilant de no gravar anuncis. Escoltàvem la música al radio casset portàtil o al del cotxe.

12. Com vau viure el franquisme? I el racisme? I el feminisme?

El franquisme el vaig viure poc temps (10 anys) però sí tota l’època de transició en que s’ha anat arrossegant molts del seus defectes i restriccions. Sobretot la gent més gran tenien molta por de fer o dir segons què. Hi havia moltes coses prohibides com dirigir-se en català a segons qui, tampoc podíem tenir el nom en català, ni cap document, ni tampoc els noms dels carrers. No existien diaris ni tv en català. Pel què fa al racisme, com que no hi havia immigració, al carrer no hi havia gaire racisme, en tot cas era més cultural, entre castellans i catalans, entre rics i pobres… tot i que en acudits, textos, expressions (“vindrà un gitano i se t’endurà !”) i a les pel·lícules sí que es considerava a les persones amb color de pell fosca com de segona (gitanos i negres). El feminisme ha estat un procés molt lent, el règim considerava a les dones totalment depenents dels seus marits i tot ho havien de fer amb el seu permís. No podien votar ni anar soles segons a on, i molt menys fer segons quines feines o ocupar càrrecs directius… per sort les coses han canviat molt, tot i que queda molta feina per fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Talòs, menja les galetes!    Més informació
Privacidad